“La marxa no s'entendria sense el lema 'Som una nació. Nosaltres decidim'”

Durant una jornada de visita per les Terres de Lleida, Artur Mas s’atura a Balaguer i ens dedica mitja hora del seu temps per analitzar la situació política i econòmica actual i, sobretot, la manifestació de demà a Barcelona contra la sentència del TC.

Pregunta.- El baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques del juny ha tornat a situar l’atur i la situació econòmica com els dos principals problemes d’Espanya segons els ciutadans, però també ha confirmat la classe política en la tercera posició, marcant la seva cota més alta des del 1995 pel que fa al percentatge de ciutadans que l’esmenta com un problema per al país. Un cop diagnosticat el problema, quina cura cal aplicar?

Resposta.- Cal transformar el problema en una solució. Cal generar confiança, guardar credibilitat, no improvisar, no enganyar, no prometre en va, complir els programes, ser accessibles i transparents. I amb tot això, podrem fer possible aquest canvi.

Catalunya viurà aquest dissabte una de les jornades més reivindicatives de la seva historia recent. En ple estiu i envaïts per una onada de calor, quina crida fa vostè a la població perquè hi participi i quin grau de participació augura?

No es pot augurar quin grau de participació hi haurà, però com a país ens interessa que hi hagi molta gent. Aquests dies hi ha hagut la polèmica sobre qui l’encapçala i l’important és què hi ha al darrere. I aquesta és la clau de l’èxit, quan més gent, millor per Catalunya.

I del lema que encapçala la manifestació, què me’n diu?

El lema és prou clar, entenedor i potent perquè encapçali la manifestació d’una manera clara. La marxa no s’entendria sense aquest lema, encara que hi ha persones que no s’hi senten còmodes, encara que no vull personalitzar. Quant a la senyera, aquesta sempre hi ha de ser; la tenim cada dia, però de decisions com la del Tribunal Constitucional no en tenim cada dia, i per això s’escau un lema contundent. La sentència del TC busca carregar-se la nació catalana, que siguem una regió més. Però davant aquest intent de laminació de la realitat catalana, la manifestació és una oportunitat per fer sentir la nostra veu, que els centres de poder de l’Estat vegin que hi ha gent que s’identifica amb aquest lema, que no som una regió més. La manifestació és una voluntat, un projecte, un objectiu.

Hi ha un abans i un després de les relacions amb Madrid després de la sentència del TC?

Sí, i no tant dels grups polítics, sinó en la dinàmica de Catalunya respecte a l’Estat, tot i que després són els catalans els que els ajudem a guanyar al futbol. La sentència marca el final del camí iniciat el 1978, un camí amb més èxits que fracassos, amb més punts positius que negatius, però cal assumir que aquest camí s’ha de canviar. Els membres del TC els escullen el PP i el PSOE, i la manifestació és per recordar què són i què volen. CiU, però, buscarà aquest camí del dret a decidir, però aplicant-lo especialment al voltant d’aspectes de consens. Per exemple, el concert econòmic no s’ha plantejat i pot ser de gran consens.

Què faran els altres? Els d’ERC parlaran d’independència al 2001, però crec que són molt poc creïbles, perquè se’ls ha vist el llautó amb la seva dependència a l’hora de donar suport al president estatal i a Montilla. I el PSC segueix en la seva política molt posada en no empipar gaire el PSOE. Faran alguna gesticulació, però crec que estaran amb el PSOE, si més no els dirigents actuals.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha rebaixat tres dècimes la previsió de creixement de l’economia espanyola per l’any que ve. Si a l’abril calculava que el producte interior brut (PIB) creixeria un 0,9%, ara diu que només ho farà un 0,6%. La xifra actual de l’FMI és menys de la meitat de la previsió que ha fet el Govern espanyol, que calcula pel 2011 un creixement de l’1,3%. Estem davant l’enèsim error de previsió econòmica del Govern de ZP? Què es pot fer per sortir del forat?

Econòmicament, la situació té sortida però no és fàcil i requereix un esforç col·lectiu, política i no política. Cal canviar i en profunditat els actuals governants perquè no generen cap mena de credibilitat ni de confiança. Cal fer els canvis a Catalunya i a l’Estat espanyol, però això no vol dir que a Madrid hagi de guanyar el PP, només significa que cal rellevar els dirigents actuals perquè no ens apareixen ni com a seriosos ni com a responsables, i es veu impossible que ells puguin trobar la sortida.

Evidentment i, a més, s’ha d’aconseguir que la visita del Papa estigui al marge de la campanya electoral. Davant aquesta circumstància, Montilla té dues possibilitats, convocar les eleccions el més aviat possible o ajornar-ho fins als finals de novembre o principis de desembre. Jo penso, tot i que mai he demanat eleccions anticipades, que després de la sentència del TC convé que el Govern tingui 4 anys per davant i no 4 mesos com ara. Per tant, cal quan abans millor un govern que s’enfronti a la realitat econòmica i política.

Després de la sentència del TC, convé que el Govern tingui quatre anys davant i no quatre mesos com ara

Quan vaig fer aquesta reflexió pensava en el cas de les comarques del Camp del Tarragona amb la gran inversió que els ha suposat Port Aventura. A Lleida, el canal Segarra-Garrigues havia de transformar una part significativa del territori, no només agràriament, sinó amb l’activitat industrial i de serveis que s’havia de crear al seu voltant. El tripartit ho ha malmès en part amb un descosit molt gran que haurien d’intentar recuperar perquè la inversió no es va fer per regar 30.000 hectàrees, sinó 60.000. No podem impulsar una Catalunya de futur si pensem que tot ha de ser en un espai d’entre 15 i 20 quilòmetres entre la costa i l’interior, perquè ja no s’hi pot fer res més, la zona està completament saturada. Cal una visió diferent de Catalunya, repartint millor l’activitat econòmica i això passa per un pacte entre la Catalunya de marina i les planes d’interior i de la muntanya. Cal girar la mirada cap a l’interior del país, que és cap a on sols pot créixer.

Si vostè es president de la Generalitat, quina Catalunya tindrem?

En 6 mesos, millor, però no la que voldríem. En 2 anys, clarament millor, i en 4-8 anys, espero que haguem donat la volta a la situació: que la taxa d’atur estigui per sota el 10%; que l’atur juvenil estigui per sota del 40%; que els nivells actuals de fracàs escolar (el 30% no acaba l’ESO) es redueixin; que econòmicament depenguem molt menys d’Espanya i ens projectem internacionalment; que hi hagi una millora de les infraestructures, sobretot les ferroviàries; que la nostra cultura estigui desenvolupada i situada en el món; i en una Catalunya on la millora de la riquesa la puguem repartir de manera justa a qui la necessita. Però per aconseguir tot això cal aquest tomb i mirar cap a les terres de l’interior, i que els catalans hagin fet la transició política cap al dret a decidir com a poble i nació i poder decidir què farem amb els nostres diners. Hi ha molta gent a Catalunya que està esperant un canvi en positiu, ho palpo al carrer, on hi ha un desencís i on es demana un canvi de polítiques, de liderats, de serietat i d’actituds.

Ara aviat es complirà un any de la mort de 5 bombers en l’incendi de l’Horta de Sant Joan. Vostè va seguir molt de prop aquell tràgic foc. Què ha canviat un any després?

Les víctimes s’han perduts físicament però cal recordar-les perquè això no torni a passar més. Cal que la Generalitat tingui una visió generosa del Cos d’Extinció d’Incendis, però el tripartit va amagar el cap sota l’ala i una part de la veritat. El procés judicial ja ha aclarit moltes coses i encara està en marxa. A partir d’aquí, quan hi hagi un operatiu en marxa, tota precaució és poca. Segurament que no s’actuà amb diligència i eficàcia.

CiU buscarà el camí del dret a decidir en aspectes de consens, i el concert econòmic podria ser-ne un

Per aquelles casualitats de la vida, si el 10-J serà una diada històrica per Catalunya per la seva reivindicació per un Estatut sense retallades, l’endemà ho pot ser per l’Estat espanyol perquè La Roja jugarà la final del Mundial de Sud-àfrica tenint com a equip base els jugadors del Barça fets al planter, la majoria catalans de soca-rel. S’imagina la selecció catalana de futbol jugant la final d’un Mundial?

Veient la composició de l’equip és evident que la selecció catalana podria ser la campiona del món, però això l’Estat ens ho intentarà impedir i boicotejar sempre. Podran dir el que vulguin, però si guanyen no serà perquè els catalans no facin el possible, perquè són la columna vertebral de la selecció. Més enllà d’això, ara és hora que els catalans demostrin el seu caràcter, que Catalunya defensi la seva identitat, cultura, llengua, economia, i això passa per davant d’una major o menor identificació amb una selecció de futbol.

Mirarà el partit de la final? Faci un pronòstic per a l’Espanya-Holanda?

Sí, el miraré, i crec que guanyarà la selecció blaugrana amb els tocs que representa Capdevila (exjugador de l’Espanyol). I que no s’ofengui ningú.