Ignasi Revés: "La gastronomia lleidatana té més prestigi del que pot semblar"

A les primeres setmanes, el llibre Esmorzars de Lleida (Edicions Salòria) ha aconseguit un bon nivell de vendes. L’autor, Ignasi Revés, ens explica com es decidí a escriure aquest llibre que repassa la gastronomia lleidatana més tradicional.

Pregunta.- Esmorzars de Lleida és un llibre de cuina, un relat, una sèrie de cròniques periodístiques o una novel·la gastronòmica...? Com el definiries?

Resposta.- Esmorzars de Lleida és un assaig. Un assaig que parla de cuina, d’història, de cultura popular i tradicional, de records, de viatges per les nostres comarques...

Personalment, en quin àmbit literari et trobes més a gust?

En l’assaig, sobretot en l’article d’opinió. Els articles em resulten més fàcils de fer, potser perquè n’he fet més d’un centenar. O potser perquè són curts.

Com a escriptor has aconseguit crear el teu propi estil narratiu, directe, àgil i expressiu on el realisme conviu amb l’emotivitat i la imaginació literària. Quins escriptors t’han influït més?

Josep Pla i Josep Maria Espinàs, pel que fa a l’assaig. Jesús Moncada i Ferran Torrent, pel que fa a la novel·la.

Com a lector, què li demanes a un llibre?

Que no es faci pesat, que sigui entretingut. I que estigui ben escrit.

La primera novel·la, Oli en un llum, estava ambientada a les Garrigues i amb aquest 2n llibre has ampliat el camp de treball a totes les comarques del Pla de Lleida. Què et va dur a descriure els esmorzars de forquilla d’aquestes comarques? Per què vas decidir parlar sols dels esmorzars de forquilla?

Esmorzars de Lleida és un llibre d’encàrrec. Me’l va encarregar l’editor, el Marcel·lí Pascual, perquè havia vist com havia descrit el bar del poble a Oli en un llum i creia que podia quedar bé una cosa semblant, en aquest cas un recull d’esmorzars de forquilla i ganivet.

...sempre som a temps d'aprendre plats que eren dels nostres padrins i que han quedat oblidats

La gastronomia lleidatana gaudeix del prestigi que es mereix?

Més del que pot semblar, sobretot la que està basada en la cuina tradicional, la dels nostres pares i els nostres padrins. El que passa és que això no surt tant als diaris ni a la televisió com la cuina innovadora o de disseny. Val a dir, però, que tal i com he intentat reflectir al llibre, a Lleida també tenim bons exemples de cuina moderna que ens arriben, sobretot, de la mà dels més joves que es van incorporant als negocis de la restauració de les nostres comarques.

Els lleidatans coneixem prou la nostra cuina?

Jo crec que sí. Però com que ningú no és perfecte, sempre som a temps d’aprendre plats que eren dels nostres padrins i que han quedat oblidats.

Com han rebut el llibre els protagonistes que hi surten, cuiners i responsables dels establiments que hi surten?

Amb els que he parlat, que no són pas tots, diuen que els ha agradat. I que en alguna ocasió s’han emocionat una miqueta.

Quins establiments figuren en aquest llibre?

Cal Xirricló de Balaguer; el Moby Dick de Tàrrega; el Josep de la Cuadra de Lleida; el Restaurant Bargués de Cervera; la Bóta de l’Avi de Mollerussa; Kan andreu de les Borges Blanques; Ca la Margarida de l’Albi; el Cafè Modern de Castellnou de Seana; l’Hostal Jaumet de Torà; el Racó de Sarroca; el Blanc i Negre 2 d’Agramunt i la Brasa de Ponts. I un capítol especial dedicat a la festa del vi de Cal Prim, una casa particular de Montoliu de Lleida on es fan el seu propi vi a la manera tradicional.

Com s’ha fet la selecció?

Pel boca-orella. Hem confiat en el consell d’amics i coneguts dels territoris on s’havia d’anar a esmorzar i hem buscat establiments de caire familiar, amb solera i un prestigi guanyat a còpia d’anys servint taules i donant servei als comensals més exigents. I la veritat és que crec que la tria va ser prou encertada.