Jordi Fernández, el vincle lleidatà amb l’NBA

La vida d’en Jordi Fernández (Badalona, 1982) no es concep sense el bàsquet. Aquest esport en forma part des de gairebé sempre, de fet amb només 14 anys ja feia d’entrenador ajudant a la UE Montgat. Malgrat això, si aleshores li haguessin dit que amb 27 anys treballaria a l’NBA –la lliga per excel·lència de bàsquet- no s’ho hauria pas cregut.

Però la vida és així de capriciosa i des del passat mes de setembre forma part de l’staff tècnic d’un dels equips que apunta maneres per arravatar l’anell de campions a en Pau Gasol i els seus companys, els Cleveland Cavaliers. De la mà de Mike Brown (tota una eminència als Estats Units), nominat a l’Entrenador de l’Any aquest 2009, aquest professor de la Universitat de Lleida (UdL) s’ha pres un any d’excedència per aprofitar una oportunitat irrepetible: formar part de la desena d’entrenadors i preparadors físics que han d’aconseguir que els nois de Lebron James i Sahq O’Neal guanyin la lliga nord-americana.

Però quins tombs ha donat la vida de Jordi Fernández fins a arribar a ser l’Assistant Operations dels Cavs? Aquest jove badaloní va aterrar a Lleida l’any 2001, quan hi va arribar per estudiar la carrera d’INEFC ja que el Lleida Bàsquet l’havia fitxat per entrenar el sènior B. Uns anys més tard (temporada 2005-06), però, contribuiria a l’èxit del Sícoris Club, que va pujar a primera catalana, i també treballaria de preparador físic i ajudant al Club Natació Tàrrega. I ves per on el Tàrrega ha esdevingut un club clau en la carrera de Fernández. "Aquell estiu, gràcies a un dels jugadors americans del CN Tàrrega, vaig contactar amb el seu entrenador de la Universitat d’Oklahoma i m’hi van acceptar d’entrenador dels campus d’estiu". Heus ací el primer contacte amb el millor bàsquet del món d’aquest jove que treballa al costat de Mike Brown, Mike Malone o Melvin Hunt.

A les ordres de Brown

Des d’aleshores Fernández tornaria cada estiu al Estats Units fins que aquest 2009 la seva estada al país de la NBA li oferiria una oportunitat d’or. Ja amb la carrera acabada, el curs 2006-07, l’Assistant Operations dels Cavaliers va començar a preparar la seva tesi doctoral i a entrenar de manera individual jugadors professionals, el més conegut dels quals és Rudy Fernández. Gràcies a ell i als 35 dies de dur entrenament que li va fer a Las Vegas en l’aturada de la lliga americana, Jordi Fernández va conèixer el head coach dels Cavs, Mike Brown, qui li va oferir entrenar el seu fill. L’experiència no tan sols fou profitosa per aquest jove de Badalona sinó que va entusiasmar Brown, que va convidar-lo a entrenar durant una setmana més el seu fill i posteriorment a participar al training camp de l’equip (les sessions preparatòries de pretemporada). "Vaig dir que sí sense pensar-m’ho", assevera Fernández, que passades aquestes dues setmanes va tornar a Catalunya per continuar amb la seva rutina, és a dir, prosseguir amb les seves obligacions docents a la UdL, la tesi doctoral i les sessions d’entrenament a l’Hospitalet o el Sarrià.

Ara bé, tot va canviar quan tan sols feia tres setmanes que havia arrencat el curs arran d’una trucada de l’altre costat de l’Atlàntic. Mike Brown el volia al seu equip, el volia als Cavs. Així doncs, després de resoldre els fronts que tenia oberts aquí a Catalunya -"no volia deixar penjat ningú"-, en Jordi va agafar un avió cap a Cleveland per endegar una nova etapa professional.

'Hit the ground and running"

Un nou capítol de la vida d’aquest professor de la UdL, que preveu acabar la tesi en els propers dos anys, que ha començat, tal com diuen als Estats Units, "hit the ground and running", al 100%, ja que Fernández no té temps per avorrir-se. De fet, la seva feina com a Assistant Operations pivota sobre tres àrees: els entrenaments a pista amb l’equip, el desenvolupament individual dels jugadors i el tractament i ús del vídeo a fi d’analitzar el joc dels rivals i del propi equip. A més a més, la seva adaptació als Estats Units ha estat d’allò més ràpida gràcies, en bona mesura, a Mike Brown i la seva família, que l’han acollit amb els braços oberts. Això, malgrat tot, no priva que la família i els amics siguin el que més troba a faltar en Jordi de Catalunya.

"Estic molt content i agraït pel tracte que se m’ofereix dins el club. Em sento valorat dins de l’organització", afirma el vincle lleidatà amb l’NBA que afegeix que "cal destacar la qualitat humana dels Cavs. És cert que destaquen en Sahq, que transmet l’experiència als companys, i  en Lebron, que transmet lideratge a la resta perquè és capaç de marcar la gran diferència, però tots els seus jugadors són persones normals en el dia a dia".

Un dels pocs punts febles de l’aventura americana de Fernández és el clima de Cleveland. "Mentiria si dic que és una de les meves ciutats preferides. Hi plou molt sovint i hi fa força fred, però és una ciutat segura i tranquil·la". Una ciutat on la pluja no esborra la immensa felicitat que embriaga en Jordi. "Tinc la sensació que tot va tan de pressa que no tinc temps de ser conscient de gaudir-ho", respon aquest jove en preguntar-li com defineix les sensacions que l’envaeixen i afegeix que "em quedo amb dos moments: quan em van presentar a l’equip i quan vaig saltar a la pista de joc a fer tirs amb els jugadors el primer dia de partit". Ara només ens resta estar pendents de l'evolució dels Cleveland Cavaliers a la lliga americana i podrem valorar la feina feta per Jordi Fernández.