El passat 8 de març es va celebrar el Dia de la Dona Treballadora, i ens molts àmbits es podia veure les estadístiques sobre les desigualtats existents entre els homes i les dones. Algú s’ha parat a pensar que un dels àmbits on realment hi ha més desigualtats en el món de l’activitat física?

El darrer estudi de l’Observatori Català de l’Esport 2009 mostra que encara que els homes i les dones tenen el mateix interès vers l’activitat física a l’hora de la pràctica els homes superen les dones en més del 15%. La desigualtat s’accentua si ens centrem en l’àmbit purament esportiu; podem observar que a nivell de llicències els homes tenen un 79% i les dones un 21% , i quasi es manté la mateixa participació a nivell d’òrgans federatius o de clubs.

Les coses han anat canviant en els darrers anys, però no crec que tan de pressa com en altres sectors. Per què les nenes, noies o mares no fa esport? Per prioritats, per cultura, per l’educació rebuda, per pressions familiars i socials, perquè no tenen referents femenins, no tenen suports socials i econòmics, perquè han de fer el doble d’esforç que els nens, nois, homes per ser escoltades i reconegudes?

Quin serà el dia que no calgui celebrar el Dia Internacional de la Dona Treballadora, que les noies i dones esportistes tindran les mateixes oportunitats en quant a ajuts econòmics, materials, reconeixents...

Però encara queda molt camí. Considero que actes com el que es va celebrar el 25 aniversari de La Manyana democràtica, on es va fer una taula d’esportistes representatius de Lleida en 25 anys, podrien haver pensat en alguna dona, un bon exemple hagués estat Núria Ramon (màxima responsable de l’esport català a Lleida, llicenciada en educació física i exjugadora de divisió d’honor de l’Associació Lleidatana d'handbol). Les dones també hem format part important de l’esport a Lleida en els darrers 25 anys i sempre.