Bloc de Lourdes Cardona

D'ara en endavant em podeu trobar a https://lourdescardona.wordpress.com/

Estava convençuda que els partits es disputaven i, en conseqüència, es guanyaven al camp. Però veig que no tothom pensa de la mateixa manera. L'exemple més clar el tenim aquests dies en l'actitud del Reial Madrid, un gran equip que sembla no confiar en la qualitat dels seus membres per erigir-se vencedor i aposta per tota mena d'estratègies fora del terreny de joc per desequilibrar l'adversari. Perdoneu, però no m'agrada aquesta estratègia. La trobo vergonyosa.

» Llegir

A ningú se li escapa que Orient i Occident són dos móns diferents que convivim en el mateix. Dues cultures, dues maneres d’entendre la vida i també la democràcia. Mentre a Occident triomfa la desafecció política i els partits mouen cel, mal i terra per aconseguir que l’abstenció no sigui la veritable guanyadora de les eleccions (siguin quines siguin), a Orient la societat civil diu prou i es revolta clamant democràcia en majúscules. Dos punts de vista oposats que tenen un punt en comú: la disconformitat amb el sistema establert. La diferència rau, però, en què els uns es queden de braços creuats per demostrar la classe política que ha de canviar el rumb del seu discurs i la seva acció i els altres arriben fins i tot a les mans per rebutjar sistemes dictatorials que els priven de tota mena de llibertats.

» Llegir

Aquest dimarts vaig assistir a la xerrada que oferia el doctor i professor de Periodisme a la Universitat de Navarra Ramon Salaverría, en el marc de la Setmana de la Comunicació 2.0 de la Universitat de Lleida (UdL). Salaverría va fer un repàs als 15 anys de premsa digital al nostre país i al món i va posar sobre la taula alguns dels reptes que les empreses i els professionals de la comunicació tenen al davant.

» Llegir

En el meu darrer post ja em lamentava del futur poc optimista que espera l'Aeroport de Lleida-Alguaire. No ha passat ni un mes que em veig obligada a tornar a tractar el tema després que ahir la companyia irlandesa Ryanair anunciés que també pensa deixar de volar des de la infraestructura lleidatana. Avui tot són laments. Els ciutadans, l'alcalde de Lleida, el president de la Diputació... han manifestat el seu desacord amb la mesura. Però de res serveix ploriquejar.

» Llegir

El 5 de febrer de 2010 es va enlairar el primer vol comercial de l’Aeroport de Lleida-Alguaire. Aquell cap de setmana la companyia Vueling estrenava el projecte emblema a Lleida de l’anterior govern. Un any després, a l’hora de fer balanç d’aquesta macroinfraestructura –macro tant pel que suposa com pels diners que ha costat- tenim opinions per a tots els gustos.

» Llegir

Aquesta pregunta és el leitmotiv del darrer anunci d'una coneguda marca de cervesa catalana. Un espot que aquest dilluns (justament el dia que hem sabut que ja hi ha més internautes que es connecten cada dia que no pas lectors de diaris) ha revolucionat la xarxa. El motiu? Doncs les queixes que ha aixecat l'anunci, que no ha agradat gaire els lleidatans. I és que el Pirineu i l'Estany de Sant Maurici són els dos únics tresors de Lleida que destaca aquest espot posa en relleu les coses bones que tenim a Catalunya.

» Llegir

Arreu de Catalunya unes 18.000 famílies es troben en la mateixa situació que un veí de Navarra a qui el jutge ha reconegut que tornant el seu pis ja ha saldat el deute que tenia amb l'entitat bancària que li va concedir la hipoteca per comprar-lo. Milers i milers de famílies que veuen una escletxa d'esperança a la seva situació, ja que si la Justícia desestima el recurs que ha presentat el banc en qüestió esdevindrà exemplar per a la resta de jutjats de l'estat.

» Llegir

Des que el passat 2 de gener va entrar en vigor la nova llei del tabac els mitjans de comunicació han dedicat, potser en excés, especial atenció a les reaccions que ha generat la normativa. Però el cas és que el veto al tabac en bars i restaurants continua aixecant ampolles i la controvèrsia està servida. I ho asseguro perquè cada cop que el Bondia.cat publica alguna notícia sobre el tema una pluja de comentaris envaeix les nostres xarxes socials. Per tant, tot i que els ciutadans tinguem problemes més importants a hores d'ara, l'afer del fum m'exalta més d'un, i molt.

» Llegir

La prestigiosa revista Time ha escollit el fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, personatge de l’any 2010 però, al meu parer, el títol podria ben bé haver recaigut en Julian Assange. Malgrat alguns considerin políticament incorrecte reconèixer la feina del fundador de Wikileaks, el cas és que la revolució que ha suposat el portal que ha filtrat documents secrets que qüestionen la manera d’obrar dels nostres governs ha fet córrer, almenys aquest 2010, molts més rius de tinta que no pas la xarxa social més coneguda arreu del món, que ja supera els 600 milions d’usuaris. Aquells que posaven en dubte el poder de la informació han descobert quant n’estaven d’equivocats. Assange i els seus col·laboradors han demostrat el potencial que té la informació fins i tot en una societat en què l’empatx d’inputs informatius podria diluir la informació rellevant.

» Llegir