Diversos cuiners francesos comencen a renunciar a figurar en la prestigiosa i discutida guia Michelin. El motiu? La pressió que això significa i el sacrifici que cal patir per mantenir les estrelles any rere any. Un dels que ha demanat la baixa voluntària de la bíblia gastronòmica ha estat Marc Veyrat, original i polèmic xef que es trobava en el cim de la seva carrera.
» Llegir
Nanotecnologia, cuina molecular, desconstrucció, liofilització, esferificació, nitrogen líquid... Aturat, aturat; ja n’hi ha suficient. Diria el cuiner ortodox. No em donis més turment, no em castiguis més amb aquests verbs de la novuelle cousine. Millor parlem d'on es poden aconseguir matèries primeres a l'antiga usança, o el que és el mateix dir, matèries alimentaries que la química no ha trastocat o modificat els seus components biològics i de sabor. O sobre carns i peixos nets de productes hormonals, sense rastre d'aquests.
» Llegir
Amb el tema de fons que s'està debatent últimament als jutjats sobre la traumàtica venda del 20% de la participació de la propietat de Miquel Horta en les accions del Bulli, Adrià ha afirmat al Fòrum Gastronòmic de Santiago de Compostel·la que la intenció és convertir el seu restaurant en una fundació, a causa que vol seleccionar amics per treballar en el projecte, ja que ha confessat que no li interessen els diners. Amb l'objectiu d'aclarir les informacions que s'han anat publicant en diferents mitjans de comunicació des que es fes públic a Madrid la seva decisió de prendre's dos anys sabàtics, i de la clatellada que li ha donat l'influent rotatiu nord-americà The New York Times sobre la incertesa que ha creat entorn del futur de d'El Bullli, ha revelat que serà a partir de 2014 (amb el permís dels hereus de Miquel Horta) un Think Tank.
» Llegir
El cuiner dotat amb els bigotis més grans de la restauració espanyola, ho dic amb afecte i sense perjudici de cap tipus, Pedro Subijana s'ha quedat calb de tant pensar, en declarar en una entrevista concedida a Efeagro que l'alta cuina és sumament difícil, per la qual cosa els cuiners es veuen obligats a buscar ingressos extres amb activitats paral·leles, com els programes de televisió o l'assessorament. Sensacional, Pedro! Això és pontificar. És ser realista i, em pregunto, t'obliga algú ocupar aquest rang o segment de la restauració? Tens firmat algun tipus de contracte sobre el tema que no pots desfer-t'en? Mira Pedro, et suggereixo que segueixis la doctrina de Patrick Henriroux, director del restaurant Pyramide de Vienne, en el departament francès de Rhône-Alpes, que no desitjant entrar en el privilegiat club dels 3 estrelles Michelin, cada any escriu a la guia vermella per comunicar-li que no vol, encara que se la mereixi, incrementar l'estrella amb què compta, perquè diu que està més còmode amb una.
» Llegir
L'anunci fet public a Madrid Fusion que el 2012 i el 2013 es prenien dos anys sabàtics Ferran Adrià i Juli Soler va deixar desconcertat tothom. La notícia, que va ser difosa en gairebé tots els mitjans de comunicació del món, tant TV, diaris, emissores de ràdio, com a internet, es pot qualificar de sorpresa majúscula. Ningú no entenia com podien prendre aquesta decisió els restauradors catalans quan es trobaven a la cresta de la fama i amb popularitat a nivell internacional. Tot o gairebé tot venia a ser un riu d'or que desembocava a les seves arques. És cert que el Bulli, com a restaurant, no dóna els fruits vinguts de gust, o els que s'haurien d'equiparar a un establiment considerat el millor del món. Fora d'això, els lingots del daurat metall se sumen en els seus comptes financers.
» Llegir
Els humans distingim quatre grups de sabors base: salat, dolç, amarg i àcid. Els components de cadascun ens activen les papil·les gustatives enviant un codi-missatge al cervell que ho fa perceptible alhora que, aquest, el memoritza i el codifica respecte als altres. La interfusió o la mescladissa d'uns amb els altres és el que forma una simfonia o partitura global de gusts palatals i cerebrals. Sempre, relacionant el quartet bàsic de sabors.
» Llegir
La inauguració de l'Aeroport de Lleida-Alguaire és la notícia de l'any a les comarques lleidatanes. No és l'única, ja que també ho és la posada en escena de La Llotja, però la més destacada, sí que ho ha estat. Reus i Girona vénen gaudint del seu aeroport des de fa anys. Sobra dir que el de Barcelona, el segon amb més vols de línies regulars d'Espanya, també. Personalment, tenia, a priori, moltes esperances que el de Lleida serviria per connexionar els lleidatans amb Europa; una manera d'apropar-se a països amb marcats interessos comercials, turístics o polítics per als lleidatans. La decepció ha estat gran, no és que es pretengui que de sortida es pugui viatjar a mig món. Res de res. Cal començar pel principi, pas a pas i consolidat cada un d'ells. Ara bé, que una inversió inicial feta per la Generalitat de Catalunya de 92 milions d'euros només serveixi per tenir obert l'aeroport els caps de setmana, amb vols -de moment- a París i Mallorca és decebedor.
» Llegir
Al món hi ha censades més de 4.000 varietats de caragols terrestres, dels quals el 10% es localitzen a Europa. Molt poques tenen virtuts gastronòmiques, tan sols unes set o vuit, destacant entre elles l'hèlix Pomatia, coneguda com el caragol de vinya. És el més gran dels que degustem al nostre país i té el nom vulgar de caragol pla o gitano.
» Llegir
La filosofia de servei de Paradors és un model sociocultural exemplar al nostre país. Una experiència a exportar, de quina haurien de fer seva altres comunitats internacionals. Des del projecte inicial posat en escena ha aconseguit una funció de servei conceptuada per partida doble. En primer lloc, donar vida turística a zones que fins a la seva instauració estaven deprimides en el camp del turisme; i per una altra banda, el recuperar vells i abandonats edificis emblemàtics de les nostres comunitats, que de no ser així, avui serien ruïnes, possiblement, irrecuperables.
» Llegir
Auschwitz significa l'Holocaust més repugnant, més criminal, més racista de tota la història d'Europa del segle XX. He visitat Auschwitz I i Auschwitz Birkenau i la veritat sigui dita que se m'ha fet costa amunt arribar al final del trajecte d'unes tres hores i mitja de durada. La pell de gallina no deixava marge a refer-me de cada un dels grans impactes que rebia. Fortes imatges, molt fortes, són les que s'anaven presentant. El projecte de Hitler de crear una raça Aria (Aris), homes alts, de cabell ros i ulls blaus s'intentava fer realitat amb els experiments que duia a terme el doctor Mengele i que a Auschwitz va trobar un camp de cultiu molt important per intentar aconseguir aquest fet, així com també amb la qual cosa va fer propi el metge Clauberg, que arribava a esterilitzar les dones de raça eslovaca (russes, poloneses, ucraïneses...), gitanes i jueves, amb l'objectiu final d'eliminar-les.
» Llegir