Bloc de l'Enric Ribera

Leticia és un dels llocs més fascinants de la zona colombiana de l'Amazones. És vegetació en estat pur. És una rica fauna dotada de 121 espècies endèmiques de mamífers i 452 d'aus. És, sense cap mena de dubtes, el pulmó més important del món. Un pulmó que cada dia, per desgràcia per a la humanitat, es deteriora una mica més.

» Llegir

El llibre de Sent Soví està considerat el receptari manuscrit més antic dels que es coneixen. Està datat en 1324. Hi ha dues còpies originals que es troben actualment a la Universitat de València. L'altra, a la Biblioteca Universitària de Barcelona. En temps contemporanis, el 1952 s'imprimeix la primera edició d'aquest treball a càrrec de l'editor Lluís Faraudo de Saint-Germanin, que també va editar altres diversos textos medievals. Més tard, han anat apareixent altres volums comentats de Sent Soví.

» Llegir

És un dels grans personatges del nostre país. Treballador, intel·ligent, creador, polifacètic, perseverant, humil i amic dels seus amics. A pols ha situat en els altars el restaurant la Terrassa del Casino de Madrid. Bravo, Paco! Ets el millor.

» Llegir

A l'interior de l'ampolla, l'or dansa amb les bombolles en un anàrquic i hipnòtic moviment de gran bellesa. L'or, en forma de pols comestible de 24 quirats, dóna a la beguda una càrrega molt glamurosa. Es presenta al mercat mundial en dos tipus de fruites; raïm i poma. I una altra, sense alcohol. Els dos vins escumosos d’Amber Rouge neixen d'una acurada selecció de diferents varietats de poma i raïm, recollida en diversos moments de la seva maduració i conjugades en un savi cupatge.

» Llegir

La civilització romana ha deixat moltes empremtes en els diferents confins del seu imperi. Amb el pas del temps encara perduren en l'actualitat. En el camp de la gastronomia, aquesta segueix sent el fruit de les diferents cultures que van viure a la Península Ibèrica, dels diversos pobles que es van assentar en el nostre territori i de l'ampli Imperi Romà. Van ser els que van donar vida a la coneguda i tradicional cuina espanyol.

» Llegir

Si ens formulem la pregunta de què és l'or líquid de la cuina espanyola. Estic segur que la resposta majoritària seria, sense cap mena de dubtes, l'oli d'oliva. És or, perquè el seu preu -per a alguns, no per a mi- té equivalència al del daurat metall. És líquid, per que és greix líquid, com és obvi. Però si la pregunta estigués en la direcció de saber que pensen molts ciutadans sobre l'origen d'aquest, també estic segur que la resposta més repetida seria, que es desconeix la seva procedència. Anem a revelar alguns dels secrets antropològics del màgic producte, i el d’un dels irrenunciables pilars de la dieta mediterrània, l'oli d'oliva.

» Llegir

Misteris, incògnites, dubtes...Té llacunes que en algunes ocasions se transformen gairebé en capítols a mig recorregut entre el que podríem anomenar una crònica real, com la vida mateixa, i la llegenda. Aquest és la baula que uneix el Vell Continent amb els Andes a través de l'alimentació. És la patata, què visqui la patata! Rendim un sentit homenatge al tubercle que ha fet i fa molt feliços a la taula a milers de persones de tot el món, i per què no dir-ho, que ha tret, també, de perill a molta gent de la fam.

» Llegir

La cuina d'elit, la d'avantguarda, comença amb la democràcia, quan neix un manifest interès en elaborar coses noves. Fins ara, aquesta donava la sensació d'estar contaminada pel mateix complex d'inferioritat que vivia Espanya, assegura Ferran Adrià. La cuina abans no va estar democratitzada, només tenia lloc en palaus. A mesura que la Corona minva el seu poder, els cuiners el guanyen.

» Llegir

No hi ha cap castell del Comte Dràcula. Ni a Romania, ni a Transsilvània, ni a Balahia, ni a Europa. Per què li diuen al Castell de Bran el Castell del Comte Dràcula, que tant turista recluta cada any vingut de mig món? Abraham Stoker, novel.lista nascut a Clontarf (Irlanda), autor de la famosa novel sanguinària i de terror Dràcula, escrita en 1897, conegut amb el pseudònim de Bram Stoker, tenia acabada aquesta novela a finals del segle XIX, però mancava de títol per a aquesta . Viatjava i viatjava pel vell continent a la recerca d'alguna pista que li obrís la llum a aquest pretès encapçalament del seu nou llibre.

» Llegir

Em pregunto, quina explicació científica hi ha en què un gelat tebi no es desfaci? ¡Apostin! És difícil el tema, ho sé. No es trenquin el cap, els dono la resposta. El secret és l'ús de la metilcel.lulosa, una espècie de goma que es solidifica quan s'escalfa en lloc de refredar-se. Vagi, vagi, quines coses té la cuina moderna del segle XXI! No creuen que aquests són purs experiments de laboratori. El gelat, que com no podia ser d'altra manera, és un invent més del creador (¿) Ferran Adrià, s'aparta molt ... moltíssim de l'ètica de la cuina, és un insult -penso jo- als magnífics receptaris que existeixen en Espanya.

» Llegir