http://www.bondia.cat/blocs/ Entre blanc i negre en-us Nucleus CMS v3.41 © Weblog http://backend.userland.com/rss http://www.bondia.cat/blocs//nucleus/nucleus2.gif http://www.bondia.cat/blocs/ http://www.bondia.cat/blocs/index.php?itemid=339 Les senyeres i les estelades van omplir de color els carrers del centre de Barcelona

Dissabte a la tarda, només baixar de l'autobús que ens va dur des de Balaguer fins a Barcelona ja tenia ganes d'escriure al bloc, però m'he estimat més deixar que els sentiments i les emocions tornessin al seu lloc abans de dir res. Però, malgrat que la serenor ja em torna a córrer per les venes, no em truc treure de la ment la imatge del passeig de Gràcia i els carrers adjacents plens de gom a gom de catalans que afirmàvem que "Som una nació. Nosaltres decidim". De fet, espero que no se m'oblidi mai.Oblidant les picabaralles infantils amb què se'ns va torturar la setmana abans de la multitudinària manifestació, els catalans hem demostrat que ja n'estem farts, que alguna cosa ha de canviar al nostre país, que les regles que fins ara havien sigut vàlides ja no tenen vigència.

És cert que el clam més corejat dissabte a la tarda va ser "independència", però no accepto que la crosta més dura del PP -que es repeteix un cop i un altre que Espanya és una i indissoluble per veure si acaba fent-se realitat- digui que els radicals independentistes van prendre Barcelona. A la protesta organitzada per Ômnium Cultural hi havia gent de molt divers color polític (alguns embolicats en estelades, altres onejant una senyera, altres només amb l'enganxina amb el lema de la manifestació... Per tant, no m'empasso, com diu la senyora Sánchez-Camacho, que una minoria es va manifestar a Barcelona.

Érem molts, moltíssims (sense entrar en el ball de xifres), de cap manera una minoria. I si tota aquesta gent reclamàvem -a banda de rigorositat als polítics que ens representen- el nostre dret a decidir si volem o no ser independents d'Espanya serà per alguna cosa, perquè des de Madrid han minat els ponts de convivència entre Catalunya i l'estat. Serà que ja estem tips que ens prenguin el pèl i es riguin de nosaltres. Aquests dies escoltant la ràdio, algú deia que el primer pas cap a la independència de Catalunya no l'havíem fet nosaltres des de Catalunya, sinó des de Madrid. Nosaltres, tots junts, hem fet el segon, el tercer, el quart...

Catalans, no ens cansem de cap de les maneres de caminar plegats per garantir un millor futur per Catalunya. Que ningú ens convenci que el que vam aconseguir dissabte és un miratge. Que la llum de l'esperança no s'apagui amb la calor de l'estiu i el relaxament de les vacances. Una altra Catalunya és possible i depèn de nosaltres que sigui realitat.

Foto: Agència EFE]]> Política http://www.bondia.cat/blocs/index.php?itemid=339 Mon, 12 Jul 2010 19:24:43 +0200 http://www.bondia.cat/blocs/index.php?itemid=328 20100702-papel-higienico.jpg

Ja hem arribat al juliol i ja no ens podem escapar de la temuda pujada d'impostos. Des d'aquest dijous l'IVA general ja no és del 16 sinó del 18%. La immensa majoria dels mitjans de comunicació se n'han fet ressò. La premsa local, també. De fet, he agafat una bona enrabiada a primera hora mentre llegia un dels diaris de referència a les nostres contrades.Per què? Us deveu demanar. Digueu-me ingènua, però em sembla que si el Govern de Zapatero (que cada cop és més "amic" de Catalunya. Tant se val. No entrarem a valorar les seves declaracions sobre la sentència de l'Estatut emesa pel Tribunal Constitucional) és capaç de revisar els impostos a l'alça també podria ser-ho per revisar quins impostos fa pagar en comprar determinats productes.

M'explico. Que per comprar un comprar-nos un cotxe, roba, una rentadora o una nevera (invents que, tot i resultar-nos imprescindibles per haver millorat tant la nostra vida diària, no es consideren de primera necessitat) hàgim de pagar el 18% d'IVA em sembla bé. No m'agrada, però és el que toca. Però no que es gravi amb el 18% d'IVA productes com els bolquers, el paper higiènic o les compreses, perquè aquests sí que són béns de primera necessitat (almenys sota el meu punt de vista).

En canvi, s'aplica l'IVA superreduït (4%) als llibres, els diaris i les revistes. No vull llençar pedres sobre el meu propi teulat... però n'hi ha per llogar-hi cadires. Si bé la lectura és fonamental per al desenvolupament d'una societat, no estic d'acord amb el fet que s'equiparin els llibres, diaris i revistes amb productes de primera necessitat com els aliments bàsics o els medicaments. Què és més necessari en una llar: el paper de diari o el paper higiènic? Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions. Les meves, que l'Executiu de Zapatero faci servir el sentir comú i eviti paradoxes com aquestes o us sembla bé que s'apliqui menys IVA a dinar en un restaurant que a comprar paper de wàter?]]> General http://www.bondia.cat/blocs/index.php?itemid=328 Fri, 2 Jul 2010 11:11:14 +0200 http://www.bondia.cat/blocs/index.php?itemid=326 20100625-vies-tren.jpg

L'endemà de la tragèdia de Castelldefels el respecte per les víctimes i les seves famílies encara és present. Les autoritats han donat la seva versió dels fets. La consellera de Justícia, Montserrat Tura, ha anunciat que bona part de les víctimes mortals han estat identificades i el secretari d'estat d'infraestructures, Víctor Morlán, ha exposat que Foment investigarà si cal incrementar les mesures per de seguretat en estacions com la Platja de Castelldefels.De moment els partits polítics s'han comportat i encara no s'han valgut de les desgràcies alienes per atiar el debat polític com va passar amb l'incendi dels Ports. És cert que les diferències entre una desgràcia i l'altra són moltes. Però aprofitant que les coses sempre es podien haver fet millor (els guardes de seguretat podien haver començat abans a treballar, la porta d'accés al pas elevat podia haver estat oberta...) temo que certes formacions polítiques aprofitin aquest accident per encendre el debat polític. No ens oblidem que les eleccions, com qui diu, són a tocar i n'hi ha que, sense escrúpols, es valen de qualsevol cosa, fins i tot del dolor de les famílies, per arreplegar quatre vots.

És d'hora. Però espero de tot cor que aquesta situació no es produeixi. És més, desitjo que d'aquí unes setmanes m'hagi de penedir d'aquestes paraules en veure que els polítics han estat a l'alçada de les circumstàncies i no s'han tirat els plats pel cap una vegada més. Aquí el debat no és altre que valorar si cal incrementar les mesures de seguretat en estacions com la de Castelldefels, no s'han de buscar culpables. Perquè si busquem culpables, en aquesta ocasió -i ja em perdonaran- diria que els únics "responsables" són les persones que van optar per creuar les vies enlloc de passar pel pas soterrat. Les presses, el desconeixement de l'estació, el fet que el pas elevat estigués tancat... no són excuses vàlides]]> Societat http://www.bondia.cat/blocs/index.php?itemid=326 Fri, 25 Jun 2010 19:09:59 +0200 http://www.bondia.cat/blocs/index.php?itemid=313 vaga contra la retallada de sous que ha aprovat el govern central per fer front a la pèssima situació econòmica del país i evitar així un daltabaix com el de Grècia. Tot i que no nego que els companys funcionaris tenen dret a manifestar el seu desacord amb aquesta mesura, a mi, a grans trets, em sembla bé. Matisem, però, aquesta afirmació.Tenint en compte que els treballadors de l'empresa pública no gaudim ni de bon tros dels privilegis que tenen bona part dels funcionaris (i sóc conscient que sempre hi ha excepcions) i que ja fa uns tres anys que no se'ns apuja el sou (ni tan sols se'ns aplica l'increment de l'IRPF, que en els dos darrers exercicis era ben irrisori), veig amb bons ulls que els treballadors de l'administració pública també facin un esforç per sortir d'aquesta situació.

Ara bé, el que no em sembla tan encertat és reduir el sou a aquells treballadors que ja cobren poc o retallar les pensions als que més ho necessiten. Per sort, els polítics ja han anunciat que ells també es reduiran el sou. Havíem d'haver començat per aquí! Per reduir els abominants sous que perceben alguns polítics! Algú pot prendre seriosament un dirigent que cobra milers d'euros al mes quan ens demana que ens hem d'estrènyer el cinturó? A mi ja em disculparan, però em resulta impossible. Diuen que els que més tenen són els que han de fer un major esforç en temps de crisi, doncs a veure si és veritat i s'ho apliquen a ells mateixos, ja que una rebaixa del 15% per mi, i per molts dels que avui fan vaga, resulta insuficient.

Només ens queda resar tots els sants perquè l'Executiu central i la resta d'administracions prenguin les decisions encertades per superar aquest immens escull i no acabin d'ofegar els que més acusem la crisi. Resem perquè la reforma laboral que es cou no esdevingui un atac als drets dels treballadors que tants anys va costar assolir. Preguem perquè Zapatero elimini ministeris que no tenen cap mena d'utilitat per reduir despeses, preguem perquè els rics (els que més es van beneficiar en temps de vaques magres) siguin els que ara paguin els plats trencats, resem perquè les empreses no s'aprofitin de la situació... Preguem, resem i preguem (i això que no sóc practicant)!]]> Societat http://www.bondia.cat/blocs/index.php?itemid=313 Tue, 8 Jun 2010 10:40:03 +0200 http://www.bondia.cat/blocs/index.php?itemid=305 20100525-fito-cabrales.jpg

Matí d'indignació el d'aquest dimarts. Per una banda, per la nova trastada de Zapatero que avui rectifica i permetrà que els ajuntaments puguin demanar crèdits fins a finals d'any. Tan esperpèntica em sembla aquesta informació que declino comentar-la. D'altra banda, un article d'opinió d'un altre mitjà local sobre el concert de Fito y Fitipaldis de divendres passat també m'ha crispat en certa mesura. Els que em coneixeu ja sabeu que m'encanta aquest grup. En general no m'agrada la música espanyola, però l'amplitud de ritmes de Fito i la profunditat de les seves lletres fan que, juntament amb Reincidentes, siguin un dels pocs grups espanyols que m'atreuen.Per tant, divendres vaig acudir a la cita a Gardeny. El comentari que em mereix el concert que va oferir la banda del bilbaí Fito Cabrales és "genial", molt millor que el del Palau Sant Jordi del passat mes de desembre. El caliu que es va generar al turó poc tenia a veure amb un Palau a vessar, que no va aconseguir esgarrapar unes quantes cançons de més als Fitipaldis. En canvi, el públic lleidatà van gaudir de l'espontaneïtat de Fito i de dos bisos extra quan a Barcelona tan sols en van oferir un.

Unes 6.000 persones, homes i dones, van gaudir d'algunes de les peces del disc 'Antes de que cuente diez', així com èxits ja consumats de la banda com 'Soldadito marinero' o 'La casa por el tejado'. D'aquí que em crispi en certa mesura que es titlli la música de Fito y Fitipaldis de "rock per a dones". És rock i llestos. És injust dir que només agrada les dones perquè no és veritat. De fet, en el meu cas, vaig anar al concert amb el meu marit, ja que aquest és precisament un dels pocs grups que ens agraden a tots dos. Contràriament al que els estereotips puguin marcar, la "dura" de la parella, parlant de gustos musicals, sóc jo.

El fet que a la meva discografia hi figurin grups com Metallica, Sepultura, To die for, Lacrimas Profundere, Paradise Lost o Sentenced (per no estendre'ns gaire) no m'impedeix admirar la música del bilbaí ni reconèixer que una melodia que sona als 40 Principales és enganxosa. El fet que a mi no m'agradi no em legitima per menysprear-la i em dol que altres no ho puguin entendre.]]> Societat http://www.bondia.cat/blocs/index.php?itemid=305 Tue, 25 May 2010 11:59:11 +0200 http://www.bondia.cat/blocs/index.php?itemid=300 Personal http://www.bondia.cat/blocs/index.php?itemid=300 Mon, 17 May 2010 19:30:03 +0200 http://www.bondia.cat/blocs/index.php?itemid=295 Zapatero i Rajoy encaixen les mans / ACN

Ja som a la primavera i amb ella hauria d’haver arribat el bon temps. Però hem començat el mes de maig amb un fred propi del mes de març, idoni per acompanyar una setmana en la qual les males notícies, pel que fa a l’economia, no fan altra cosa que succeïr-se, almenys al nostre país. Només cal recordar la sotragada que han patit les borses de tot Europa arran dels rumors que l’estat espanyol es contagiï del “mal grec”. El president del Govern, Jose Luís Rodríguez Zapatero, ha intentat sortir del pas adduint que és una “bogeria” que el nostre país arribi als extrems que ho ha fet el país hel·lènic. Però el cas és que l’optimisme que els polítics governants –perquè els que són a l’oposició ho pinten tot molt més negre- intenten inocular-nos a nosaltres –els ciutadans que patim per no perdre o per trobar feina i per dur el plat a taula- no rutlla. Més aviat tot el contrari. Genera encara més desconfiança.Com volen que no siguem malfiats si per molt que s’omplin la boca de paraules no veiem el final del túnel? És molt senzill creure o intentar fer-nos creure que l’economia espanyola ha registrat símptomes de recuperació quan es té un sou molt més que digne, cotxe oficial, no es coneix què és una hipoteca o el lloguer i ni tan sols se sap quan val un cafè avui dia! Però la gent del carrer, que ni cobrem sous dignes, ni tenim cotxe oficial i cada mes hem de pagar religiosament la hipoteca o el lloguer, només veiem les esfereïdores dades de l’atur (a la demarcació de Lleida hi ha més de 28.000 persones sense feina, un 20% més que ara fa un any), unes xifres que no sembla que hagin de baixar a curt termini.

Davant això què fan els polítics? Poca cosa. Si bé aquest dimecres, Zapatero i Rajoy s’han assegut a xerrar per tractar la crisi. El principal resultat de la trobada, que no es produïda des de feina més d’un any i mig, ha estat un acord per agilitar la fusió de caixes. Creieu que és suficient? És cert que cal reformar el sistema financer perquè el crèdit torni a circular, però amb això no n’hi ha prou. Un parell d’hores i mitja no són suficients per redreçar l’economia espanyola. Al meu entendre –i que consti que parlo des de la humilitat, ja que no sóc una entesa en economia- caldrien hores i hores de reunions perquè els dos principals partits polítics espanyols (PSOE i PP) posessin fil a l’agulla i es posessin d’acord en reformes molt més profundes que permetessin encarrilar la situació i evitessin un caos com el de Grècia.

Però és clar, això no és possible quan es té ben present que d’aquí x temps hi haurà eleccions. Malauradament, sabem que per sortir d’aquest pou són indispensables mesures impopulars. Mesures que la majoria de l’electorat no veurem amb bons ulls, de manera que podríem castigar durament el partit que sigui prou valent –per dir-ho finament- per aplicar-les. Només cal veure el rebuig dels treballadors a la proposta del Ministeri de Treball de retardar fins als 67 anys l’edat de jubilació.

No és estrany, doncs, que la gent estigui enfadada, fastiguejada, “cabrejada” amb la classe política. Una classe política que no va fer res per evitar que avui dia ens trobem entre l’espasa i la paret i que no demana responsabilitats a qui la té. Les protestes i aldarulls que aquests dies se succeeixen a Atenes i altres ciutats gregues encara em semblen poc quan l’únic que aquesta gent fa és criticar que només siguin ells, la classe treballadora, els que han de sacrificar-se per sortir de la crisi. Algú va compartir amb ells els beneficis que es recollien en temps de vaques magres? No. Algú els demana la seva opinió? No. Només se’ls exigeixen els seus diners, el seu esforç i sacrifici.

I la pregunta que em faig és si l’Administració congelés els sous dels funcionaris, retallés els desproporcionats sous que cobren els polítics (no posaré cap exemple però tots sabem que en moltes ocasions, massa, cobren molt més del que es mereixen), que segur que arribarien a final de mes amb una mica menys, dediqués diners i esforços al que realment importa… voleu dir que no s’aconseguiria arreplegar un bon grapat de milions? Potser no seria suficient per superar aquesta intensa crisi, però, com a mínim, els ciutadans no sentiríem que som els únics “pobres desgraciats” que ens hem de sacrificar. I sacrificar-se també vol dir fer anar el cap a mil revolucions per buscar solucions plegats, govern i oposició; no tan sols encaixar les mans per fer-se la foto. Necessitem la nostra pròpia Angela Merkel que, tot i comptar amb l’oposició de dues terceres parts dels alemanys, ha acceptat ajudar Grècia perquè és el que cal fer, perquè el que hi ha en joc no tan sols és el futur dels comptes grecs sinó de tot Europa.]]> Política http://www.bondia.cat/blocs/index.php?itemid=295 Wed, 5 May 2010 19:45:53 +0200 http://www.bondia.cat/blocs/index.php?itemid=283 20100412-internet.jpg

Aquest diumenge llegia en un dels diaris locals que el 86% de les llars lleidatanes tenen accés a la banda ampla segons dades de la Secretaria de Telecomunicacions de la Generalitat. Un elevat percentatge de penetració d'internet a les nostres cases que s'ha d'agrair al programa Banda Ampla Rural, que gestiona l'empresa Iberbanda.Gràcies a aquesta companyia tinc telèfon i internet a casa, ja que si per Telefònica fos hauria de limitar-me a somniar amb aquesta possibilitat, ja que fa més d'un any i mig, des que vam posar en marxa el Bondia.cat, que m'hi barallava per aconseguir donar d'alta la línia.

La setmana passada, per fi, em van donar una resposta que es resumeix en alguna cosa com "que esperi asseguda" perquè de moment l'empresa no té previst tirar noves línies al poble. Com si visqués en una masia ben lluny de qualsevol nucli habitat, tan jo com la trentena de veïns del meu carrer a Vallfogona de Balaguer no podem donar-nos d'alta amb Teléfonica. Vergonyós! Em sembla vergonyós! Per això m'havien de fer esperar tant de temps! Sort que no els vaig esperar i em vaig posar en contacte amb Iberbanda, que em serveix la tan estimada mega que em permet aplicar el teletreball. El seu preu, però, em sembla força elevat i més tenint en compte que si vull internet a casa no tinc altre remei.

Per això m'indigno quan Telefónica posa traves per atendre els seus clients i tan sols reacciona quan opten per canviar-se de companyia. M'explico. A casa ma mare es va espatllar el router i es negaven a canviar-li (de manera que ma mare pagava un servei del qual no podia gaudir) de totes totes. Ara bé, tan aviat els va arribar la notificació que havia sol·licitat la baixa de la companyia, la telefonaven oferint-li les mil meravelles. Aleshores, ja era massa tard.

Com obra Telefónica? No mostra interès ni per aconseguir nous clients ni per conservar els que ja té. Com si el preu que cobra per gaudir d'internet fos una ganga!]]> Societat http://www.bondia.cat/blocs/index.php?itemid=283 Mon, 12 Apr 2010 12:14:28 +0200 http://www.bondia.cat/blocs/index.php?itemid=275
Quina barra! I aquesta gent ens vol fer creure que predica la paraula de Déu? Sé que els que sou creients potser us sentiu ofesos per aquest post, però més ofesos ens hem de sentir tots plegats en veure que el representant de Déu a la terra no és un home just, almenys des del meu punt de vista, no és un home valent (ja que es va estimar més amagar el borrim sota la catifa per por a l'escàndol). No volia escàndols? Doncs, apa, dues tasses! No podem demanar la dimissió del Papa, oi? O Potser sí? En fi, malauradament l'Església ens demostra que de diví ben poca cosa en té (amb tots els meus respectes per la bona gent de doctrina cristiana que realment segueix el camí marcat per Jesucrist).]]> Societat http://www.bondia.cat/blocs/index.php?itemid=275 Thu, 25 Mar 2010 20:01:28 +0100 http://www.bondia.cat/blocs/index.php?itemid=269
Pel respecte a aquesta gent, que van patir penúries de tota mena, perquè una situació com la que va desencadenar el conflicte armat no es torni a repetir, per garantir les llibertats de què gaudim avui dia, crec que la societat d'avui dia tenim el deure de posar-hi remei i convertir la generació Ni-ni en una generació de profit. Com ho hem de fer no ho sé, però hem de començar a treballar ja pel bé de les generacions futures.]]> Societat http://www.bondia.cat/blocs/index.php?itemid=269 Tue, 9 Mar 2010 10:31:16 +0100