El 2010 es un any electoral a Catalunya. Tot indica que a la tardor se celebraran les eleccions autonòmiques i ja tots els partits polítics estan movent les seves fitxes, presentant els candidats i prenen posicions en un clima enrarit per la brutal crisi econòmica que patim, per la desafecció ciutadana cap a la política com no s’havia viscut mai, per l’imparable augment de l’atur i de la inseguretat, i per les noticies que es van coneixen sobre el lamentable i tràgic incendi d’Horta de Sant Joan.

Davant d’això, l’actual Govern tripartit veu amb preocupació el final de la seva etapa al capdavant de Catalunya, ja que molt probablement no es tornarà a reeditar perquè, segons les darreres enquestes, l’aritmètica parlamentaria no els ho permetrà. El tripartit és un govern cremat per la seva nefasta gestió i per la seva demostrada incapacitat per resoldre els problemes dels ciutadans. Almenys, aquesta és l'opinió del 55% dels catalans, que, tanmateix, consideren que és un govern dividit i desorientat.

I no els falta raó, ja que el tripartit s’ha mostrat del tot incapaç per donar una resposta als veritables problemes dels ciutadans, com son l’atur i la crisi econòmica, la inseguretat ciutadana o la immigració il·legal. És un govern incompetent que està arruïnant Catalunya i els catalans.

En aquest escenari i amb la seva ambigüitat de sempre, hi trobem a CiU, que ja es veu guanyadora i que vol recuperar el govern sigui com sigui, ja que s’ha adonat que a la oposició fa molt fred. Però, als convergents se’ls ha de demanar que, per una vegada, siguin transparents en els seus plantejaments i diguin clarament i sense complexos si son o no un partit separatista i si volen o no la independència de Catalunya. Els ciutadans, els electors, han de saber realment a qui dipositen la seva confiança i el que voten.

I en mig de tot aquest desgavell, el Partit Popular es presenta com l'única força política que vetlla pel que realment interessa i preocupa als ciutadans, que no es ni de bon tros ni l’Estatut, ni les vegueries. Dos debats superficials, dos vodevils, que no ajuden a superar la crisi, ni a crear llocs de treball, ni a fer front a les hipoteques, ni a arribar a final de mes. Els ciutadans de Catalunya aspiren a tenir un govern que gestioni amb eficàcia els problemes que els afecten, i que generi confiança. Dues virtuts que el tripartit no té.

La gran majoria dels catalans són persones moderades, treballadores, que estan patint les conseqüències i la incompetència del Govern. Així, són víctimes del tripartit les 643.000 persones a tot Catalunya i les més de 28.000 a Lleida que han perdut la feina, els 2.000 autònoms lleidatans que s’han vist obligats a tancar les seves empreses, els joves que no poden accedir a una primera feina, les persones grans que veuen com passen els mesos i les ajudes promeses de la llei de dependència no es concreten, i les famílies que no poden arribar a final de mes i que els hi embarguen el seu pis perquè no poden pagar l’hipoteca.

Aquest és l’esfereïdor llegat que ens deixarà el Govern tripartit i uns politics d’esquerres que tan sols saben parlar de problemes identitaris i fer un mal ús dels diners dels ciutadans obrin ambaixades, realitzant costosos viatges a països de Sud-americà i Àfrica sense cap finalitat i pagant milers d’euros per informes estèrils i innecessaris, encarregats a parents i amics.   

Des del PP estem disposats a assumir la responsabilitat d’acabar amb aquest mal són que és el Govern tripartit. I estem disposats a fer-ho en un marc de convivència i llibertat. Les properes eleccions al Parlament han de significar l’inici del canvi a Catalunya i han de portar de nou la il·lusió i l’optimisme als catalans. A les eleccions autonòmiques de la tardor els ciutadans i ciutadanes decidiran qui els pot solucionar els seus veritables problemes i acabar amb un Govern que està portant Catalunya a una agonia que els catalans no es mereixen.