Per la publicitat de la seva empresa Mike Wood utilitzava imatges de nens impreses sobre cartolina i que posava al carrer. Poc es podia imaginar que la publicitat que feia de la seva empresa tindria un efecte inesperat. Els conductors veient les imatges es pensaven que eren nens reals i afluixaven la marxa. Ara, Mike ven les imatges a pares que volen posar-les en els seus barris per tal de protegir els nens dels conductors imprudents.

Els pares es preocupen per protegir els seus fills dels perills físics. Però hi ha uns altres riscos molt més greus dels que també se’ls hauria de protegir. Han de fer tot el que estigui al seu abast per allunyar-los de les urpes diabòliques dels pedòfils que volen abusar d’ells i deixar-los amb seqüeles de per vida. Pel seu benestar futur els escolaritzem amb tot el cost monetari que això representa per l’economia familiar. Cada cop és més necessària  una bona preparació intel·lectual perquè puguin sobreviure en la selva laboral.

Per un costat, els pares prenen consciència que han de fer esforços, a vegades molt costosos per donar als seus fills un bon nivell educatiu. En canvi, per un altre, hi ha un abandó gairebé total pel que fa la formació del seu caràcter, la seva personalitat.

L’Observatori de l’Adolescència amb la col·laboració de la Fundació Alcohol i Societat ha publicat unes dades esfereïdores basades en la informació proporcionada per 23.000 entrevistes fetes a adolescents d’ambdós gèneres d’entre 12 i 18 anys, efectuades durant quatre anys consecutius. L’informe per mi presenta una contradicció ja que per un costat diu que l’alt consum d’alcohol que fan els adults es deu a la cultura mediterrània. Després afirma que el 95% dels espanyols adults beuen responsablement. Com es pot compaginar l'alt consum d’alcohol amb beure responsablement? És cert que la publicitat de begudes alcohòliques no incita les borratxeres, sinó a fer-ne un ús social. D’una manera sublimal s’incita a consumir-ne més del necessari gràcies a la publicitat selectiva que es fa ja que en són moltes les situacions socials en les que és imperatiu consumir alcohol.

El doctor Francesc Xavier Altarriba en el llibre que ha publicat sobre l’alcohol diu: "La millor forma d’intervenir en l’adolescència és en la infantesa, quan encara no han arribat els problemes". Per la prevenció de conductes de risc amb l’alcohol, el doctor Altarriba afirma: "Els pares han d’inculcar hàbits i transmetre valors". El sociòleg recorda que el seny ha ensenyat sempre que els bons hàbits s’han d’inculcar en la infantesa, quan encara les conductes perjudicials que esclavitzen no s’han instal·lat.

És important que el doctor Altarriba digui que són els pares els que han d’inculcar hàbits i trametre valors i no traspassar la responsabilitat a l’escola o altres institucions. La filosofia educativa d'Altarriba està en la línia de l’ensenyança bíblica.

Altarriba remarca que els nascuts a partir del 1985 beuen més que els seus pares. Aquesta tendència alcista es deu a que "és la generació baby suggar, acostumada a viure entre cotó fluix i que ningú li digui NO". El problema es troba en qui ensenya valors als nens? Si els pares els han perdut, si s’han extraviat de camí perquè han perdut el nord, com poden ensenyar valors i dir-los no quan s’extravien?

Proverbis, que és un llibre molt educatiu en valors, diu: "Inicia el noi a seguir el seu camí, i no s’apartarà, ni quan sigui vell" (22:6). Per iniciar algú en alguna activitat cal que l’instructor conegui la matèria que vol transmetre al seu alumne. Per iniciar els infants en el camí de la vida cal que els pares el coneguin i el segueixin. Si no és així, què poden ensenyar? Quan l’autor de Proverbis diu als pares que iniciïn els seus fills en els seus camins dóna a entendre que ja els coneixen. El que fa és recordar-los que no oblidin la seva responsabilitat de fer-ho. A Deuteronomi hi ha un text que els pares cristians haurien de reflexionar molt seriosament: "Escolta Israel: el Senyor, el nostre Déu, el Senyor és u. I estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, i amb tota la teva ànima, i amb tota la teva força. I aquestes paraules que jo et mano avui, seran en el teu cor, i les ensenyaràs diligentment als teus fills..." (6:4-9).

El problema educatiu d’avui és que tant cristians com no cristians no saben quins valors s’han d’ensenyar. Els valors que fan bons infants i adolescents provenen de Déu. En una societat en la que el nom de Déu només es té als llavis, demanar als pares que ensenyin valors és demanar un impossible, com es pot ensenyar el que no es té?