Els dirigents sectaris del signe que siguin acostumen a presentar-se amb "aparença de pietat", per així poder-se ficar "dins les cases i emportar-se captives les dones beneites", escriu l’apòstol Pau. La mare que va obrir la porta de la seva llar a un suposat guaridor espiritual diu que "les seves filles i ella havien confiat en aquest home". Aquesta declaració confirma el que diu l’Escriptura cristiana al avisar del perillosos que són els homes i les dones que es presenten amb una aparença de pietat i aconsella apartar-nos d’ells.

Els suposats guaridors espirituals són molt ben vistos i se’ls obren les portes de les llars perquè pregonen que fan miracles i guareixen malalties que la ciència mèdica, amb tots els seus avenços, no pot sanar. La mare que tenia dues filles adolescents, que van ser violades per un suposat guaridor espiritual, tenia càncer i, molt possiblement irreversible. Per què no provar amb un faedor de miracles?

L’església de Corint estava proveïda de dons sobrenaturals que jo anomeno espectaculars. Sanitats, miracles, parlar llengües, interpretar-les. Els corintis estaven molt cofois d’aquestes manifestacions que l’Esperit Sant feia mitjançant ells. L’apòstol Pau els ha de tallar les ales perquè l’enaltiment és perjudicial. Els escriu per dir-los: "Cerqueu l’amor i aspireu als dons espirituals, principalment que profetitzeu". Profeta, en un principi era una persona que anunciava coses futures. A mesura que el cànon de les Escriptures es va formant, el profeta es converteix en una persona que les interpreta i ensenya el seu contingut per l’edificació dels creients.

És cert que Déu pot guarir directament en resposta a les nostres pregàries. Els cristians hem d’orar pels malalts perquè el Senyor els guareixi i els conhorti en la seva angoixa. Alhora s’ha d’ensenyar que la malaltia i la mort són inevitables en un món afectat pel pecat i que no s’han d’obsessionar per elles perquè en definitiva son coses temporals que deixen d’existir.

La doctrina de la resurrecció que fa que es consideri bojos els qui la creuen, ensenya que els morts ressusciten , sigui per la salvació eterna o la condemna eternal. La funció de l’església és ensenyar que la resurrecció a la vida eterna per la fe en Crist garanteix que el cos decrèpit per la malaltia o l’inevitable envelliment, es revestirà de salut perenne. Si es té la certesa que la resurrecció de Crist és la garantia de la resurrecció del creient a la vida eterna, les xacres pròpies de la humanitat caiguda en pecat deixen de ser una preocupació obsessiva i els "guaridors espirituals" no trobaran persones beneites que els obrin les portes de les seves cases perquè hi puguin fer les  seves malifetes.

Un suposat guaridor espiritual australià ha estat condemnat a 5 anys de presó per haver abusat sexualment a dues menors. La història va començar quan la mare de les nenes, que tenia càncer, el va visitar. A partir d’aquí va néixer una amistat que va acabar malament. El jutge John Reilly va considerar el malfactor un "depredador" i un "arrogant narcisista que creia que podia utilitzar les seves víctimes amb impunitat".

L’Escriptura ens avisa "que en els darrers dies vindran temps perillosos, perquè els homes seran egoistes, amants dels diners… que tenen una aparença de pietat, però han negat el seu poder: d’aquests també aparta-te’n. Perquè són d’aquesta mena els qui es fiquen dins les cases, i s’emporten captives les dones beneites carregades de pecats" (2 Timoteu 3:1-6).

El jutge Reilly diu en el seu informe: "Ell es va guanyar la confiança de la mare fins el punt que va permetre que les seves filles passessin la nit amb ell perquè creia que se’n beneficiarien de la teràpia espiritual… llavors va violar la confiança de la mare i a les filles per la seva gratificació sexual".

"Les meves filles i jo hem confiat en aquest home", ha escrit la mare. "Se li havia donat la benvinguda a casa nostra, en les nostres vides i s’havia convertit en part de la nostra família". No s’ha d’oblidar mai l’avís de l’Escriptura que hem llegit i que es refereix als heretges que s’infiltren en les esglésies per sembrar els seus errors i apartar els febles del camí de la veritat. L’apòstol Pau esmenta que aquestes persones, els heretges, s’introdueixen en les cases per mirar d’atrapar "dones beneites carregades de pecats". És molt possible que es refereixi a vídues que no tenien prou clar la salvació exclusiva per la fe en el nom de Jesús. Aquests intrusos amb "aparença de pietat", convencen aquestes dones a que abandonin la fe rebuda i els segueixin. Els impostors "amb aparença de pietat" sempre han actuat de manera semblant: busquen dones febles per aprofitar-se’n d’elles.