És temps de crisi i de més crisi. I és que la crisi tot ho ha atrapat, fins i tot les converses banals, les transcendentals i bona part dels articles d’opinió. I el pitjor és que passen els dies i els mesos i la situació econòmica empitjora.

Certament, com a societat, ens costa alliberar-nos de la queixa i superar aquesta realitat que ens crea angoixa, nervis i frustració. Ara bé, segurament l’únic camí és deixar enrere les pors i tirar endavant, amb cap i coneixement i alhora amb tota la determinació i valentia.

Cadascú a la seva manera i junts com a col·lectiu ho podem fer possible: formant-nos i millorant els currículums, fer el doble d'entrevistes per trobar una nova feina, desxifrar en què som els millors del món i capitalitzar-ho, crear nous productes per incentivar els consumidors, deixar de parlar a tothora de la crisi per no fomentar-la, dur a terme propostes singulars...

I és que només es ven allò que és diferent i ara, amb el context que vivim, és més necessari que mai la singularitat. Amb tota la il·lusió del món, espavilem-nos i, com a mínim, sortirem menys mal parats d'aquesta feixuga realitat. És el nostre moment.