Fa unes setmanes que Unió de Pagesos expliquem a la pagesia i a la ciutadania, que el sector agrari passa per greus dificultats i que aquesta situació no hauria arribat a ser tan greu de complir el Govern el seu propi Pla de Govern els darrers dos anys. Considero fora de lloc la tendència dels responsables del Departament d’Agricultura de prendre’s personalment aquesta denúncia i confrontar-se amb Unió de Pagesos dient que tenim "mala fe" o que "estem desinformats". La situació del sector agrari és delicada i el Govern no pot encallar el diàleg obcecant-se a negar l’evidència.

Si els governants pensen que som una força de l’oposició o quelcom semblant, i juguen al descrèdit (com fan habitualment en el joc polític) senzillament s’equivoquen i molt. Unió de Pagesos, com a sindicat, denunciem públicament els incompliments del poder amb la pagesia i amb la ciutadania només per un motiu: Volem que el Govern actuï ara contra la greu crisi del sector agrari, ja que no ha actuat abans per pal·liar-la. Nosaltres no vivim de discursos polítics, ni de bones o males paraules, sinó que vivim i volem viure de la terra. Fa temps que suportem una crisi que fa que cada dia siguem menys pagesos i menys explotacions; podem constatar-ho amb xifres que indiquen que el sector agrari no va bé. Podem discutir-les i interpretar-les, però el que tothom veu és que als nostres pobles cada dia hi ha menys pagesos, i malauradament, molts dels que han deixat l’activitat són joves, que no ha pogut suportar més.

Unió de Pagesos ha posat damunt la taula la negligent política agrària del Govern. Hem fet un balanç del que el mateix Govern havia programat, en el qual es veuen les mancances clarament: entre el inicis de 2006 i inicis de 2008 han desaparegut el 4,2% de les explotacions agràries; han deixat l’activitat 17.781 persones (16.057 professionals i 1.724 treballadors per compte aliè); les incorporacions de joves amb suport públic han passat d’una mitjana anual de 478, a una mitjana de 49; la mitjana actual d’ajuts concedits a plans de millora s’ha reduït fins 222 en el període 2007-2008, quan els ajuts concedits en base a convocatòries dels governs de CiU era de 1.165 anuals; el Consorci de Formació Contínua de Catalunya ha passat d’atorgar al sector el 0,9% dels recursos que gestiona per a formació el 2005, a tan sols el 0,3% el 2007 quan els professionals per compte propi són l’1,2%; l’IRTA l’any 2009 té previstos menys recursos que l’any 2008.

Aquests són alguns dels molts exemples que evidencien la mala gestió en política agrària de l’administració. Tanmateix, el nostre Govern, en comptes de treballar per millorar aquest dèficit, com a resposta es limita a mirar de desmentir les dades que donem des d'Unió de Pagesos i a tractar de desprestigiar el sindicat. Sàpiga el conseller d’Agricultura que la nostra intenció no és anar contra el Govern sistemàticament. Senzillament, volem tenir una pagesia viva i amb un Govern al servei del poble i per això reclamem un ple suport a una activitat que és font de riquesa econòmica, cultural i social. Això, no hauria de ser tan difícil, si vostès fessin unes polítiques agràries, com es fan a altres llocs d’Europa: adreçades a tenir una pagesia activa gestionadora del territori i fent uns aliments de qualitat. Aleshores, ens tindrien al seu costat. Però no és això el que fan, i per això ens tenen al davant: denunciant el mal govern. La història de la Unió de Pagesos també és una història plena de propostes pel sector, moltes de les quals són vitals en temps de crisi. Per això, no poden quedar arraconades per una manca de voluntat i de complicitat dels nostres governants amb la pagesia. Allò que reclamem és que, en un moment tan sensible com el que viu actualment la pagesia catalana, el Departament concerti amb la Unió de Pagesos unes polítiques eficaces i que després les dugui a terme, és clar.