La policia de la Generalitat de Catalunya ha esdevingut, sens dubte, un dels trets diferencials més característics de la Catalunya de principis del segle XXI, de la mateixa manera que la gestió de la seguretat s’ha convertit en un dels elements essencials del nostre autogovern.

Setmanes enrere, una càrrega policial que provocà alguns ferits lleus va anar seguida d’una altra jornada en què un grup minoritari de manifestants va empastifar de pintura la façana de la Generalitat i els uniformes dels mossos que la custodiaven. Veure el palau de la Generalitat i els policies que el custodiaven pintats de color rosa va fer molta gràcia en certs àmbits mediàtics i polítics de l’Estat que no acaben de pair l’existència d’un model policial català propi.

Per embolicar més la troca, fins i tot hi va haver qui comparà demagògicament l’actuació dels Mossos en l’esmentada càrrega amb la dels grisos. Els qui van conèixer de primera mà com les gastava aquella policia entendran perfectament fins a quin punt aquesta comparació és interessada, demagògica i maliciosa.

No em sembla superflu, doncs, recordar que la policia de Catalunya compta entre els millors cossos del món i que són molts els seus integrants que estimen el país d’una manera que resulta molesta per a aquells que s’irriten davant qualsevol manifestació de poder polític nacional de Catalunya.